|
Situació geogràfica
El territori de la Pobla de Mafumet té una extensió de 6,20 km².
Limita al Nord amb el Morell,
Vilallonga del Camp i Perafort, al Sud i Oest amb Perafort i
Constantí, i a l'Est amb Perafort.
A la part SE del terme hi ha l'enclavament del Campot, pertanyent al
municipi de Perafort. És
un municipi situat a 9 km de Tarragona, a la dreta del Francolí,
presenta un relleu planer i és
constituït majoritàriament per terres d'al·luvions. Comprèn les
antigues quadres de
Requesens, la Camareria i del Vilar del Baró. El terme es divideix
en vint-i-cinc partides de
terra. A la banda de llevant, al costat del Francolí, hi ha les del
Molí Tendre, Creuenda, les
Sorts, la Vinya Llarga, el Codony i els Bombers; la partida de les
Serres és situada al NE del
nucli urbà i separada del terme del Morell per la línia del
ferrocarril de Roda de Berà a Reus,
la qual travessa les partides de Garjola, el Camí de Reus i el Punxó;
al S del nucli urbà es
troben les partides del Mas de Madró, Mas Cerdà, el Molí de Mir, la
Serrana, les Guàrdies, el
Mas Blanc, el Claper i la Sequieta; entre la via del ferrocarril i
la carretera de Reus al Morell
hi ha les partides de Mas Vallets, la Mina de Pau de Mestre, la Bóta
i el Mas de Sant Antoni;
a l'extrem ponentí del terme figuren les partides del Mas de
Magrinyà i el Mas del Gil.
El nucli urbà es troba dalt d'un pujol de 98 metres d'altitud, a la
ratlla divisòria del terme amb
el del Morell i al costat del torrent de Mestres. El municipi
comprèn, a més, les antigues
quadres de Requesens, la Camareria i del Vilar del Baró.
Tres carreteres locals permeten la comunicació del municipi. En
primer lloc la que vorejant la
divisòria entre el mateix terme i el del Morell abasta la carretera
de Tarragona a Valls; una
altra via vital és la que enllaça amb Constantí i, per extensió, amb
Tarragona; la tercera és la
que uneix la Pobla amb el Morell, des d'on es pot seguir cap a
Vilallonga del Camp i Alcover
o desviar-se vers Reus.
La línea de ferrocarril Sant Vicenç- Roda de Berà- Reus que el
municipi, per la seva
proximitat al Morell, podria aprofitar es troba actualment en desús.
Activitat econòmica
La vida econòmica de la Pobla es basà en l'agricultura fins a la
construcció de la refineria de
petroli l'any 1974. Els tres primers quarts del segle XX el municipi
dedicà els seus esforços a
convertir les terres de secà en regadiu. Les 40 ha regades el 1900
passaren a ser 259 l'any
1963 i 328 el 1973. En altres paraules, mentre el 1900 les terres
regades solament
representaven el 7,15 % de les terres conreades del terme, el 1973
ocupaven el 54,21 % de
la superfície conreada. Però l'adquisició de terres per al complex
petroleoquímic i el
progressiu abandó de les terres en favor de les activitats
industrials han fet disminuir el
nombre d'hectàrees conreades, que d'un total de 605 el 1973 han
passat a 134 el 1989, amb
una pèrdua de 471 ha. L'any 1976 el principal conreu al secà era la
vinya (167 ha), seguida
de les oliveres, els cereals, els avellaners i els fruiters; mentre
que al regadiu el lloc
predominant corresponia a l'avellaner (146 ha), seguit pels arbres
fruiters i els cereals.
Actualment la vinya i els cereals gairebé han desaparegut i
predomina arreu l'avellaner. Els
arbres fruiters i les oliveres es mantenen en proporcions molt
minses. La ramaderia és
pràcticament inexistent.
Història
La proximitat de la Pobla a Tarragona va fer que aquest territori
fos ocupat ja durant els
primers segles de la nostra era. Així ho demostra el tresor de
monedes de bronze, constituït
per unes dues-centes peces, de l'època de l'emperador Claudi I.
Durant els primers anys de la Reconquesta cristiana, la Pobla era
anomenada la Guàrdia de
Mafumet. Originàriament, formà part del terme del Codony i va
pertànyer a la família
Montoliu.
A l'Edat Mitjana, l'església de la Pobla fou vicaria sufragània de
la parròquia del Codony i per
aquest motiu havia de contribuir a les obres de l'església, la
rectoria i el fossar del Codony.
L'origen de les quadres de Requesens, la Camareria i el Vilar del
Baró, se situa al segle XII.
La Camareria va formar part de les possessions del Cambrer de la Seu
de Tarragona.
Es transcriu la descripció i el plànol de la Pobla de Mafumet que
figura a la Geografia
General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras Candi. El volum
corresponent a la
província de Tarragona fou escrit per Emili Morera i Llauradó i en
ell apareix una breu
descripció del municipi (amb algunes incorreccions com afirmar que
els Montoliu tingueren la
senyoria de la Pobla fins a l’extinció d’aquestes al segle XIX quan
dita família vengué els
seus drets feudals al Capítol de la Seu tarragonina a la primera
meitat del segle XV) :
Información extraida
del: Pla d'Ordenació Urbanística
Municipal (POUM)
TELÉFONOS DE INTERES
Ajuntament:
.......................
977 84 00 52 / 977 84
02 60
Bomberos:..........................
085
CAP del Morell:....................
977 84
06 56
Casal Gent
Gran:..................
977 84 33 02 /
977 84 33 29
Central de
Emergencias:.......
112
Emergencias
Médicas:..........
061
Guardia
Civil:.......................
062 / 977 84 22 44
Mossos
d'esquadra:..............
088
Protección
Civil:....................
667 25 77 52
Sanitat Respon:....................
902 11
14 44
Servei
de Vigilancia:.............
670 27 22 56
LINKS
L'ajuntament
de La Pobla de Mafumet
Datos Pobla Mafumet Club de Futbol
|
